Decàleg de principis

 

1. Democràcia participativa:

 

Radicalització del concepte democràcia: recuperem l’espai públic. Procés permanent de decisió sobre elements econòmics, polítics i socials que afecten el nostre futur col·lectiu com a poble. La participació política ciutadana no pot limitar-se a votar cada quatre anys. I més quan els programes electorals esdevén paper mullat una vegada constituïts els governs, sense que hi haja mecanismes legals per fer complir aquest contracte social. Cal que el poble s’expresse sempre que ho considere oportú, fent transparent la gestió municipal, articulant fórmules de participació en les sessions plenàries i fomentant les assemblees ciutadanes sectorials i obertes. També activant mecanismes de consulta pública, com els referèndums, en aquelles decisions especialment transcendentals.

2. Noves formes organitzatives:

Oposició a les formes clàssiques de partit. Som gent política, però no ens agraden els mecanismes tradicionals. Entenem aquest projecte com un espai útil per totes aquelles persones i col·lectius amb voluntat transformadora que lluiten per la llibertat del nostre poble. Aposta per l’assemblearisme, l’horitzontalitat i la recerca de consensos. No ens hem de convertir en una maquinària electoral. Cal xafar el carrer i estar sempre a l’aguait del qual es cou. Continuar incentivant els actes, reivindicacions dels col·lectius i fer activitats pròpies. Al mateix temps, ens cal formació i ho sabem (funcionament plenaris, lleis bàsiques…)

 

3. Acumulació de forces diverses:

Unitat popular en un context especialment dur. Unió d’idees, projectes i gent. Anticapitalisme. Hem de ser capaços de proposar alternatives per a subordinar l’economia i la tecnologia a les necessitats de les persones i no a les necessitats d’acumulació de capital basades en l’explotació i la despossessió. Aquest projecte té la intenció de ser un espai de confluència dels moviments cívics i populars que tenen com a comú denominador la justícia social (entesa com un model de relacions socioeconòmiques igualitàries i democràtiques), l’alliberament de gènere (lluita contra les estructures socials i mentals que subjuguen encara avui a les dones respecte dels homes) i la defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles, entre ells, lògicament, el nostre (el País Valencià, emmarcat en una realitat nacional major integrada també per les Illes Balears i el Principat de Catalunya).

 

4. Treballant la base:

Som la majoria social. Som la veu dels moviments socials i la gent organitzada, sense intermediaris. Apostem per la fortalesa dels moviments populars, el teixit associatiu de base i l’autoorganització de les treballadores i del poble. Aquestes línies cal que desemboquen en un espai polític autònom i amb característiques pròpies que represente, no ho oblidem, els interessos de la majoria de la població (treballador(e)s assalariats, treballador(e)s autònoms, petits comerciants …).

 

5. Límits i fronteres. Sabem on anem?:

L’ Ajuntament és el referent públic més proper a la ciutadania, així pot ser també una escola d’aprenentatge de política institucional. Però hem de tindre en compte possibles contradiccions en la nostra acció: conflictes interns entre gestió i transformació. Els ajuntaments són espais escassament democràtics, amb una considerable feina burocràtica, de formació interna. Hem de ser conscients del blindatge institucional de les estructures actuals al mateix temps que hem de ser capaços d’oferir propostes creïbles, viables i, sobretot, útils a la majoria social.

6. Antipatriarcat:

Entenem la igualtat com un dret fonamental, un principi bàsic necessari per al desenvolupament d’una democràcia real i participativa. El patriarcat perpetua un sistema de jerarquies de poder i dominació basat en un repartiment discriminatori del treball domèstic i productiu, dels recursos, les oportunitats i els rols i estereotips que condueixen a dones i homes a projectes vitals incomplets, no complementaris. Cal per tant, implicar-se i treballar en la transformació necessària per a garantir que la igualtat és un fet en la vida econòmica, social, cultural, política de dones i homes.

7. Cultura, llengua i identitat:

Montcada és avui una realitat multicultural, on es parlen moltes llengües, es professen religions diverses i els nostres veïns i veïnes tenen diferents colors de pell. Però l’evolució històrica ens ha donat un llegat identitari peculiar i propi, que cal reconéixer i protegir com a eina base d’integració de la diversitat abans esmentada. Montcada forma part d’una realitat cultural, lingüística i nacional que no coincideix -i fins i tot transcendeix- amb les fronteres estatals. Realitat reconeguda internacionalment com a països de parla catalana o Països Catalans. Sense renunciar a la diversitat interna dels mateixos, és aquest el marc nacional sobre el qual volem actuar i projectar-nos al món. Sempre des del respecte i sota el principi fonamental de convivència pacífica i solidària amb la resta de nacions de l’Estat espanyol i del món. Defensem que aquest subjecte nacional del qual formem part té dret a autodeterminar-se com a única forma de salvaguardar el benestar dels seus ciutadan(e)s, la seua herència cultural i lingüística, i el seu patrimoni natural. Des del respecte a la diversitat cultural amb la qual començàvem aquest punt i a la identitat personal de cada montcadí i montcadina, la llengua de comunicació preferent d’aquest projecte és el valencià (o català, tal com reconeix la legislació vigent i determina la ciència). Aquest -idioma històric i propi de Montcada, recordem- es troba en una situació de precarietat per les polítiques castellanitzants que el nostre poble ha patit en els darrers segles, especialment durant els 40 anys de dictadura feixista i amb els governs valencians i locals del PSOE i el PP. Defensar-lo, normalitzar-lo, és també una acció política de justícia. Dit això, és evident que a títol individual cadascú podrà expressar-se amb qualsevol llengua de comprensió comuna.

 

8. Imatge, difusió, comunicació:

Si volem projectar una imatge «diferenciada» hem de ser capaços de transmetre-la. És imprescindible l’originalitat, la capacitat d’explicar les nostres propostes en els mitjans tradicionals i en els nous canals (Internet, xarxes socials…)per incidir en allò que anomenem «opinió pública» de Montcada.

 

9. Memòria històrica:

En coherència amb el nostre plantejament transformador de la política municipal, no podem deixar de costat la qüestió de la memòria històrica, entenent que la definició d’un poble està fonamentalment relacionada amb la seua memòria històrica, és a dir, els llaços culturals comuns que han anat cristal·litzant a través de successives generacions. Plantegem la memòria històrica en un espai més ampli que la justa reivindicació d’obrir les foses comunes i l’exhumació dels cossos d’assassinats durant la sublevació militar contra la II República, per a tornar-los la seua dignitat i tornar a les seues famílies la memòria que mai varen perdre, com així ells proclamen. Açò és una part. Es tracta també de no oblidar el procés repressor durant la posterior dictadura franquista: afusellats, assassinats, torturats, represaliats sindicals i polítics… Episodi històric que culmina amb el pacte de silenci de l’anomenada Transició que impossibilita la depuració efectiva dels protagonistes directes de l’acció repressiva i permet que queden enquistats en l’estructura institucional de l’Estat, tant jurídica com militar, limitant el canvi a gestos purament formals. Com a colofó de l’operació, l’intent d’esborrar en les noves generacions tot rastre de veritat sobre quaranta anys d’història. En aquest sentit plantegem la memòria històrica en el marc municipal i, en conseqüència, esta en el nostre projecte obrir el debat d’aquestes qüestions en l’àmbit de l’Ajuntament, amb activitats d’investigació del que va ocórrer i es va silenciar en el nostre entorn més pròxim. Necessitat de recuperació de la memòria com a necessitat de recuperació de la nostra dignitat com a poble, amb les seues característiques culturals i lingüístiques, capaç de decidir sobre el seu propi estatut polític.

 

10. Entorn, territori, medi:

Creació i promoció d’infraestructures, transports i plans urbanístics que consideren la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, fomentant sistemes de vida respectuosos amb el medi i que puguen aconseguir eliminar els elitismes i afavorir les relacions socials igualitàries. Replantejar el sistema de tractament de residus, així com la gestió del cicle de l’aigua reduint el consum i apostant per una gestió eficient i justa i també per plantes de tractament al mateix municipi que al mateix temps que generen recursos estalvien costos. Promoure l’agricultura ecològica impulsant projectes d’autogestió i cooperativisme afavorint la posada en valor de l’horta, fomentant l’economia ecològica com inici d’una sobirania alimentària que puga garantir les necessitats bàsiques així com convertir-se en futur d’ocupació i formació en nous coneixements. Gestió viable dels paratges naturals que es troben al terme, incentivant una manera activa i respectuosa per mantenir-los per les properes generacions.

11026265_651600631638350_1555602732171872440_o

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s